Tots sabem quin color és el roig (si eres daltonic... imaginat-ho). Els romàntics direu: és el color d'una posta de sol (puke rainbows!!), els més científics: és llum exitada en uns 4.28x10^14 Hz (per a que em serveix saber això?? bé... per a aprovar), els informàtics: és el (255,0,0) en RGB, historiadors: el color de les revolucions i Frikis en general: el color de la millor versió de pokémon (la bona la de la gameboy color no eixos remakes amariconaets de rojo fuego ni hòsties en vinagre...).
Jo pèl-roig orgullós de ser-ho veig el roig com una ressenya, una identitat, que m'obliga a fer front als pandes i lluitar per les maleïdes discriminacions que encara es fan pel color (alaaaaaa exageraaat. Què et creus Martin Luther King?).
Alguna volta a qualsevol pèl-roig se'ns ha vist amb mals ulls, amb ganes de mofar-se d'un detall (el color) tan banal com la mentalitat de qui ens insultava. Fins i tot s'han creat patètics i horribles celebracions, com el National Kickaginger Day, on som perseguits sistemàticament.
Pot ser la gent panda no creu que és de mal gust expressar la seva sorpresa al veure un pèl-roig. Però us puc dir que no senta molt bé (almenys a mi) que et presenten una persona i et diga "mira si és pèl-roig!", encara que no ho fassa amb mala intenció, se'ns posa en una situació on se'ns descrimina.
Vull cridar l'atenció sobre tots aquests fets per a poder conviure tots sense ser mal vistos per la nostra forma de ser, vestir comportar-nos etc.
divendres, 30 de desembre del 2011
dimecres, 21 de desembre del 2011
Feliz falsedad!!
Què bonics els nadals oi?? la gent passetjant atabalada comprant regals a última hora, nens amb la il·lusió a la cara i jugant amb joguines acabades d'estrenar, fred, regals, besos, amor... Què bonic!!
També és bonic vore a indigents demanant almoïna a les entrades de les grans superfícies, soldats a l'Afganistan (dóna igual el pais) celebrant una època de "pau i amor", gent explotada laboralment fabricant-nos joguines, etc.
No comprenc l'esperit nadalenc (eixe esperit de pau i amor universals, de unitat entre humans...). Tots els dies no s'ha de tindre pau i amor als altres? o això sols era coses de hippies fumats? tots els dies no s'ha de tindre respecte amb la resta de la gent? o això sols era una fantasmada dels que van fer els drets humans? Per què se celebra una una cosa tan hipòcrita?
A més no cal parlar de les empreses, que utilitzen aquest sentiment, per a promoure el consum abusiu i inútil. O no ens fan creure la necessitat de comprar un producte per a notar que gaudim d'un nadal més complet? o ser millor persona? o tindre més èxit? o simplement per a regalar alguna cosa? (bé això ho fan durant tot l'any, però en aquesta època, sant valentí i últimament halloween [que teleta... ja en parlaré] és molt exagerat).
Tot açò solament fa un teló daurat que ens impideix veure més enllà de la nostra precupació per nosaltres i pel que és el que tenim i no interessar-nos per els problemes de la gent, per no ser honestos amb ells o sentir llàstima per algú en canvi de compasió, de donar-los almoïna en compte de solucions en fi de mirar-nos el melic i no comportar-nos d'una manera moral i responsable.
També és bonic vore a indigents demanant almoïna a les entrades de les grans superfícies, soldats a l'Afganistan (dóna igual el pais) celebrant una època de "pau i amor", gent explotada laboralment fabricant-nos joguines, etc.
No comprenc l'esperit nadalenc (eixe esperit de pau i amor universals, de unitat entre humans...). Tots els dies no s'ha de tindre pau i amor als altres? o això sols era coses de hippies fumats? tots els dies no s'ha de tindre respecte amb la resta de la gent? o això sols era una fantasmada dels que van fer els drets humans? Per què se celebra una una cosa tan hipòcrita?
A més no cal parlar de les empreses, que utilitzen aquest sentiment, per a promoure el consum abusiu i inútil. O no ens fan creure la necessitat de comprar un producte per a notar que gaudim d'un nadal més complet? o ser millor persona? o tindre més èxit? o simplement per a regalar alguna cosa? (bé això ho fan durant tot l'any, però en aquesta època, sant valentí i últimament halloween [que teleta... ja en parlaré] és molt exagerat).
Tot açò solament fa un teló daurat que ens impideix veure més enllà de la nostra precupació per nosaltres i pel que és el que tenim i no interessar-nos per els problemes de la gent, per no ser honestos amb ells o sentir llàstima per algú en canvi de compasió, de donar-los almoïna en compte de solucions en fi de mirar-nos el melic i no comportar-nos d'una manera moral i responsable.
Hola de nou!!
Després d'uns quants mesos sense cap publicació el pèl-roig ha decidit reprendre la tasca d'aquest blog.
Ell ens deu alguna explicació a tot hom, per parar bruscament l'escriptura. Doncs és molt senzill, temps, no tenia temps ni per a lligar (I que collons ha estat fent?? deveu pensar...) ja que estava estudiant (quèèèèèè?? coooom?? WTF?? tres mesos estudiant per a no dedicar-se al blog ni un p*** moment???), supose que us sorprendreu al llegir açò, però ell volia prendre's seriosament els estudis (cosa que no ha passat del tot jijijiji) perquè aquest curs és força important per a ell. Ja el coneixeu... (i si no ja aneu fent-se una idea) el pobre xic es tira a l'esquena els deures i després, a l'hora de la veritat, s'agobia fàcilment i no té temps ni per a cag**.
Les disculpes així sonen molt fredes, com si vullguera dir que es mata a estudiar i al blog que li donen pel cul (bàsicament sí però... tshhhh....). així que tornarà a la marxa del blog durant les vacances nadalenques. I per a fer boqueta... una nova entrada sobre el OOOOHHH GRAN NADAL!!! (sona a redacció d'escola "el meu nadal" XD).
Ell ens deu alguna explicació a tot hom, per parar bruscament l'escriptura. Doncs és molt senzill, temps, no tenia temps ni per a lligar (I que collons ha estat fent?? deveu pensar...) ja que estava estudiant (quèèèèèè?? coooom?? WTF?? tres mesos estudiant per a no dedicar-se al blog ni un p*** moment???), supose que us sorprendreu al llegir açò, però ell volia prendre's seriosament els estudis (cosa que no ha passat del tot jijijiji) perquè aquest curs és força important per a ell. Ja el coneixeu... (i si no ja aneu fent-se una idea) el pobre xic es tira a l'esquena els deures i després, a l'hora de la veritat, s'agobia fàcilment i no té temps ni per a cag**.
Les disculpes així sonen molt fredes, com si vullguera dir que es mata a estudiar i al blog que li donen pel cul (bàsicament sí però... tshhhh....). així que tornarà a la marxa del blog durant les vacances nadalenques. I per a fer boqueta... una nova entrada sobre el OOOOHHH GRAN NADAL!!! (sona a redacció d'escola "el meu nadal" XD).
dimarts, 13 de setembre del 2011
Una de penitència...
Fa poc el subnormal d'aquest pèl-roig va fer una de les pitjors coses que es poden fer, tirar la pedra i amgar la mà, no donar la cara, ser un covard.
El motiu de la covardia va ser una tonteria molt gran, una xiquillada (que posa en dubte la real maduresa del pèl-roig) un acte vandàlic (per dir-ho així) sense més grans conseqüencies que remordiment (normal...) i de sorpresa per pensar: "Per què collons hem fet esta bovada??" (però sempre és massa tard per a pensar-ho...) però res fora d'una cosa extremadament greu (sí no dóna gust que t'ho facen però s'han fet coses pitjors).
El problema ve quan en eixe acte lamentable, es fa contra alguna propietat d'un amic molt fidel i pròxim a tu, el que eres quasi que carn i ungla. (si eres tan amic seu per què hòsties ho fas???).
En eixe moment amb una colla d'amics penses que, "Bah!! açò és una bovada segur que no es cabreja molt..." o que estàs jugant i la cosa s'embruta... (i vaja que es va emrutar...). Després et lamentes d'aver fet eixa bovada que et pensaves que no es cabrejarien molt o que no devies haver jugat fins que la cosa s'embrutara tant.
Però el problema més greu i més horrible és el dia en que la persona afectada s'entera del que ha passat. El normal, el més coratjós, honorós i desent seria reconéixer la falta, després del gran remordiment, acaixar el cap i implorar perdó.
Doncs la merda de persona, de qui esteu llegint este escrit, no va fer això, va fer unade les pitjor coses que ha fet, mentir-li a un amic per salvar el seu cul, sense adonar-se que el seu cul no se salvaria sinò que seria més greument castigat, més que el dels altres que si van reconéixer la seva falta. Ja que no hi ha pitjor càstig de part d'un amic que el seuenfadament envers algú? No és insoportable veure que l'amic qui era tot per a tu ( com a amistat) no vol ni dirigir-te la paraula?
Com collons un pot ser tan imbècil de no dir la veritat, sabent que d'ell és la que més s'espera?
Així que ara per ara no s'explica com va gosar d'amagar-se quan havia de donar la cara i d'afrontar les varades que li estaven preparades. Sincerament hi han voltes que causa fàstic ser tan covard, de no tindre un parell d'ous ben posats. Tot això el fa reflexionar que si ell és la pesona madura que es pensava o tan sols és encara un nen poruga.
Per què s'ha d'aprendre a base d'hòsties??
El motiu de la covardia va ser una tonteria molt gran, una xiquillada (que posa en dubte la real maduresa del pèl-roig) un acte vandàlic (per dir-ho així) sense més grans conseqüencies que remordiment (normal...) i de sorpresa per pensar: "Per què collons hem fet esta bovada??" (però sempre és massa tard per a pensar-ho...) però res fora d'una cosa extremadament greu (sí no dóna gust que t'ho facen però s'han fet coses pitjors).
El problema ve quan en eixe acte lamentable, es fa contra alguna propietat d'un amic molt fidel i pròxim a tu, el que eres quasi que carn i ungla. (si eres tan amic seu per què hòsties ho fas???).
En eixe moment amb una colla d'amics penses que, "Bah!! açò és una bovada segur que no es cabreja molt..." o que estàs jugant i la cosa s'embruta... (i vaja que es va emrutar...). Després et lamentes d'aver fet eixa bovada que et pensaves que no es cabrejarien molt o que no devies haver jugat fins que la cosa s'embrutara tant.
Però el problema més greu i més horrible és el dia en que la persona afectada s'entera del que ha passat. El normal, el més coratjós, honorós i desent seria reconéixer la falta, després del gran remordiment, acaixar el cap i implorar perdó.
Doncs la merda de persona, de qui esteu llegint este escrit, no va fer això, va fer unade les pitjor coses que ha fet, mentir-li a un amic per salvar el seu cul, sense adonar-se que el seu cul no se salvaria sinò que seria més greument castigat, més que el dels altres que si van reconéixer la seva falta. Ja que no hi ha pitjor càstig de part d'un amic que el seuenfadament envers algú? No és insoportable veure que l'amic qui era tot per a tu ( com a amistat) no vol ni dirigir-te la paraula?
Com collons un pot ser tan imbècil de no dir la veritat, sabent que d'ell és la que més s'espera?
Així que ara per ara no s'explica com va gosar d'amagar-se quan havia de donar la cara i d'afrontar les varades que li estaven preparades. Sincerament hi han voltes que causa fàstic ser tan covard, de no tindre un parell d'ous ben posats. Tot això el fa reflexionar que si ell és la pesona madura que es pensava o tan sols és encara un nen poruga.
Per què s'ha d'aprendre a base d'hòsties??
dimecres, 7 de setembre del 2011
Aaayy què tonta 1.
Mai no us heu parat a pensar per què collons hi han xiquetes que al tuenti (sobre tot) es posen a l'estat frases tan nyonyes? o tan xonis criticant a altres xonis de tal forma pareix que no siguen xonis però tots sabem que són unes xonis? o al contrari, ratificant el seu "xonisme"
Doncs el meu benvullgut pèl-roig sí ho ha fet (està moooolt avorrit) i ha arribat a la conclusió que mai podrà entendre com pot algú posar-se d'estat frases tan extremadament nyonyes com: "Y gritarle al mundo lo mucho que te quiero" o "Esa sensación de querer besar a alguien y no poder". Si després es coneixen les persones que ho tenen posat i, sincerament, quasi que es lien amb tot déu o tenen novio i no saben com demostrar que el volen. (això mai ho entendré si estàs eixint amb algú ell massa sap que el vols, no cal cridar el teu amor cap eixa persona als quatre vents...)
Per què han de ser sempre les frases en castellà si saben parlar la seua llengua? no seria millor explicar els teus sentiments amb la teua pròpia llengua? no li donaria un caràcter més íntim i personal?? clarament no ho fan perquè això, no és més que una cortina de fum, una imatge que volen projectar ("pa'" què?).
Doncs la resposta l'ha trobada el nostre escriptor rogenc... i està en pàgines web com aquesta: (per favor poseu qualsevol cançó de megadeath, metallica, slayer, iron maiden per a poder compensar la extremada nyonyeria que sereu sotmesos... és un consell, avisats quedeu...)
http://www.euroresidentes.com/Diversion/Frases/Frases_amor.htm AHÀ!! tot és un puto corta i pega!!! que no teniu originalitat que heu de agafar les frases d'uns altres?? jajajaja
(aquest pèl-roig està prou molt eixit no??).
Doncs el meu benvullgut pèl-roig sí ho ha fet (està moooolt avorrit) i ha arribat a la conclusió que mai podrà entendre com pot algú posar-se d'estat frases tan extremadament nyonyes com: "Y gritarle al mundo lo mucho que te quiero" o "Esa sensación de querer besar a alguien y no poder". Si després es coneixen les persones que ho tenen posat i, sincerament, quasi que es lien amb tot déu o tenen novio i no saben com demostrar que el volen. (això mai ho entendré si estàs eixint amb algú ell massa sap que el vols, no cal cridar el teu amor cap eixa persona als quatre vents...)
Per què han de ser sempre les frases en castellà si saben parlar la seua llengua? no seria millor explicar els teus sentiments amb la teua pròpia llengua? no li donaria un caràcter més íntim i personal?? clarament no ho fan perquè això, no és més que una cortina de fum, una imatge que volen projectar ("pa'" què?).
Doncs la resposta l'ha trobada el nostre escriptor rogenc... i està en pàgines web com aquesta: (per favor poseu qualsevol cançó de megadeath, metallica, slayer, iron maiden per a poder compensar la extremada nyonyeria que sereu sotmesos... és un consell, avisats quedeu...)
http://www.euroresidentes.com/Diversion/Frases/Frases_amor.htm AHÀ!! tot és un puto corta i pega!!! que no teniu originalitat que heu de agafar les frases d'uns altres?? jajajaja
(aquest pèl-roig està prou molt eixit no??).
dijous, 1 de setembre del 2011
PANTERES!!
Una de les meues multiples vesprades d'avorriment en quntitats industrials... Em va vindre un dubte existencial... PANTERES. Sí pot sona un poc zoofílic que una vesprada avorrida davant del vast món internauta, on hi pots veure tot tipus de videos, mire informació a la viquipèdia sobre panteres... Però era una curiositat que tenia desde feia molt de temps.
Bé la meua sorpresa em va vindre quan vaig descobrir que no existeixen les panteres, NO, no existéixen, són dos especies diferents d'animals, els lleopards i els jaguars,
amb una mateixa característica: el melanisme.
El melanisme és un eccés de melanina al pèl i a la pell, que provoca el color negre. És caus de la informació genètica que tenen cada individu al nàixer, per dir-ho d'alguna forma és el contrari a l'albinisme.
En fi... Com collons podem dir pantera a dos especies diferents però amb una mateixa característica???
I també... per què ja no es fan més series com la pantera rosa?? Que brutal que era... jajajaja
I per acabar... algú ha escoltat elguna volta pantera?? Si no... ahí teniu un video avise estan molt bojos jajaja
Bé la meua sorpresa em va vindre quan vaig descobrir que no existeixen les panteres, NO, no existéixen, són dos especies diferents d'animals, els lleopards i els jaguars,
amb una mateixa característica: el melanisme.El melanisme és un eccés de melanina al pèl i a la pell, que provoca el color negre. És caus de la informació genètica que tenen cada individu al nàixer, per dir-ho d'alguna forma és el contrari a l'albinisme.
En fi... Com collons podem dir pantera a dos especies diferents però amb una mateixa característica???
I també... per què ja no es fan més series com la pantera rosa?? Que brutal que era... jajajaja
I per acabar... algú ha escoltat elguna volta pantera?? Si no... ahí teniu un video avise estan molt bojos jajaja
dilluns, 29 d’agost del 2011
Depresió pèl-roja...
Sí companys... l'autor està en una profunda crisi de color...
Ja que fa unes poques setmanes li van dir que ja no era pèl-roig... (poor boy...) ja que el seu color ha anat obscurint-se i que "més que pèl-roig pareix castany amb reflexos rojos" (que li peten... -.-").
Però ell orgullós del seu color (durant tants d'anys li ha causat més d'una burla... [raistes cabrons]), que li dóna la identitat d'avant dels demés, que el feia destacar entre la multidud panda, que donava color al món amb el seu cap, que tants dubtes ha causat als demés sobre el color dels pèls púbics... (sí són rojos capullos, vosaltres que... negre dalt negre baix?? sí no?? doncs ja està clar... ¬¬"), ha decidit fer front a aquesta crisi existencial (cromàtica) i vol dir al món que ell és pèl-roig, no un taronja fosforescent subratllador... sinò un roig fosc quasi castany amb uns reflexos chuckyans... que de nit és veu fosc però a la llum del dia el seu pèl és una estela roja que va donant onades al vent (mare quina ratllada porta el tiooooo.... mata't Góngora!!!!)
(Aquest és el seu color... jutgeu vosaltres si és o no pèl roig...)
Per tant l'orgull de ser pèl-roig està per davant de qualsevol patada, insult racista que hem sigut sotmesos durant temps inmemorials (peruquè més val no recordar això tan penós...) i la resistència que creem front aquestos atacs covards cap a nosaltres cada vegada va fent-se més i més forta.... MUAHAHAHAHA!!!!
Ja que fa unes poques setmanes li van dir que ja no era pèl-roig... (poor boy...) ja que el seu color ha anat obscurint-se i que "més que pèl-roig pareix castany amb reflexos rojos" (que li peten... -.-").
Però ell orgullós del seu color (durant tants d'anys li ha causat més d'una burla... [raistes cabrons]), que li dóna la identitat d'avant dels demés, que el feia destacar entre la multidud panda, que donava color al món amb el seu cap, que tants dubtes ha causat als demés sobre el color dels pèls púbics... (sí són rojos capullos, vosaltres que... negre dalt negre baix?? sí no?? doncs ja està clar... ¬¬"), ha decidit fer front a aquesta crisi existencial (cromàtica) i vol dir al món que ell és pèl-roig, no un taronja fosforescent subratllador... sinò un roig fosc quasi castany amb uns reflexos chuckyans... que de nit és veu fosc però a la llum del dia el seu pèl és una estela roja que va donant onades al vent (mare quina ratllada porta el tiooooo.... mata't Góngora!!!!)
(Aquest és el seu color... jutgeu vosaltres si és o no pèl roig...)
Per tant l'orgull de ser pèl-roig està per davant de qualsevol patada, insult racista que hem sigut sotmesos durant temps inmemorials (peruquè més val no recordar això tan penós...) i la resistència que creem front aquestos atacs covards cap a nosaltres cada vegada va fent-se més i més forta.... MUAHAHAHAHA!!!!
dimecres, 24 d’agost del 2011
Triologia de la venjança
Fa temps un amic meu, (un friki a més no poder) un cinèfil amb un compte filmaffinity de quasi 2000 pel·licules votades ara, em va recomenar una pel·licula coreana Oldboy (2005) la vaig veure i em va agradar no era molt convencional, (per dir-ho d'una manera) no estava acostumat a eixa forma de fer cinema, amb molta sang, la manera de relatar la història amb al principi poca coherència entre els personatges les situacions etc. l'abundat corrent de tradició oriental i cops secs de filosofia...
Doncs per a coneixer més el cinema oriental independent, vaig decidir veure la triologia. La triologia de la venjança de Park Chan-Wook està formada per "Sympathy for mr. Vengeance" (2002) "OldBoy" (2003) i "Sympathy for Lady Vengeance" (2005).
La pel·licula de les 3 que més
m'ha agradat ha sigut la de Lady Vengeance: És més profunda que Mr. Vengeance i menys sanguinosa que OldBoy encara que OldBoy es nota més la seua tradició oriental amb motes dites coreanes també a la de Lady es parla d'elements tradicionals i simbolics orientals com el tufu com a mejar de purificació. Lady Vengeance té BSO preciosa i sorprenent ja que un dels temes és una cançó de la nostra terra
(m'encanten els contrasts de situacions violentes amb música tranquila preferentment opera XD).
OldBoy: és una pel·licula més dura de imatges (violentes, sagnants i crues tipiques d'aquest director) i més proufunda filosoficament amb dites orientals com "Un gra de sorra en l'aigua s'enfonsa" o "si rius tots riuran amb tu si plores ho faràs sol". També presenta el problema de que com és possible que siguem tan fàcils de manipular i que en som capaços de fer per tal de venjar-nos dels que ens han fet mal.
Mr. Vengeance: és la que menys m'ha agradat, no té tan de trasfons com les anteriors. És igualment com totes una gran gama de color roig sang, com totes molt crua i amb imatges sorprenents. Al principi descriu el fins on podem arribar per a salvar a qui estimem, Després dos històries paral·leles sobre una carrera de venjança mutua (avore qui es venja de l'altre abans matant-lo). Com he dit és la menys profunda, però això no lleva que siga bona.
Totes 3 tenen trets en comú, per exemple per a implorar perdó, clemència, o demostrar ràbia apareixen personatges que s'auto-mutilen o es fereixen. La compació cap als personatges no la coneix aquest director, ja que tots han sigut torturats, morts de maneres originals o poc convencionals o directament suicidats.
Doncs per a coneixer més el cinema oriental independent, vaig decidir veure la triologia. La triologia de la venjança de Park Chan-Wook està formada per "Sympathy for mr. Vengeance" (2002) "OldBoy" (2003) i "Sympathy for Lady Vengeance" (2005).
La pel·licula de les 3 que més
m'ha agradat ha sigut la de Lady Vengeance: És més profunda que Mr. Vengeance i menys sanguinosa que OldBoy encara que OldBoy es nota més la seua tradició oriental amb motes dites coreanes també a la de Lady es parla d'elements tradicionals i simbolics orientals com el tufu com a mejar de purificació. Lady Vengeance té BSO preciosa i sorprenent ja que un dels temes és una cançó de la nostra terra(m'encanten els contrasts de situacions violentes amb música tranquila preferentment opera XD).
OldBoy: és una pel·licula més dura de imatges (violentes, sagnants i crues tipiques d'aquest director) i més proufunda filosoficament amb dites orientals com "Un gra de sorra en l'aigua s'enfonsa" o "si rius tots riuran amb tu si plores ho faràs sol". També presenta el problema de que com és possible que siguem tan fàcils de manipular i que en som capaços de fer per tal de venjar-nos dels que ens han fet mal.
Mr. Vengeance: és la que menys m'ha agradat, no té tan de trasfons com les anteriors. És igualment com totes una gran gama de color roig sang, com totes molt crua i amb imatges sorprenents. Al principi descriu el fins on podem arribar per a salvar a qui estimem, Després dos històries paral·leles sobre una carrera de venjança mutua (avore qui es venja de l'altre abans matant-lo). Com he dit és la menys profunda, però això no lleva que siga bona.
Totes 3 tenen trets en comú, per exemple per a implorar perdó, clemència, o demostrar ràbia apareixen personatges que s'auto-mutilen o es fereixen. La compació cap als personatges no la coneix aquest director, ja que tots han sigut torturats, morts de maneres originals o poc convencionals o directament suicidats.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Sóc?
Avui després de veure una pel·licula brutal per a posar-se fil·losòfic (symphaty for lady vengeance, ja en parlarem) l'escriptor d'aquest blog ha començat a pensar (increïble però cert pensaaaa!!!) sobre coses tan estúpides i inútils com Qui sóc?, sí eixa maleïda pregunta que no té resposta que tots ens hem fet i que els budistes per molt que diguen de mirar en l'interior... tampoc l'han trobada... Total... que s'ha parat a pensar i ha tret 2 conclusions:
1 Que per molt que pense no pot arribar a saber qui és. Per tant si no sap qui és, no pot tindre confiança amb algú que no sap qui és (llògic) i si n sap qui ni qui és, molt menys, no coneix als demés (forever alooooone) i per tant no pot confiar amb ells i si no pot confiar amb ells no pot tindre mai vertaders amics (maximum forever alone). Però per sort no crec que segueixa molt està conclusió... massa trista per a ser veritat.
2 Creu que ell en realitat no és com ell és sinò com l'han fet ser (note's que en coses personals l'autor parla en 3a P.) s'explica d'aquesta forma: Si la nostra vida es basa en gran part en l'experiència (un poc empíric el cabró XD) anem aprenent a base del que anem fent i la nostra personalitat a base de les nostres relacions amb els altres, amistats, enemistats, coneguts, amors desamors... (per desgràcia per a l'autor més dels últims...) i per tant si tenim una personalitat força feble, ens deixem endur pels demés i acabem influenciats per eixa persona en concret, per tant el seu comportament passa a ésser una petita part del nostre.
Bé la cosa ja passa a ser l'hòstia (Uuuh el tio va posant-se roig... muahahaha) quan eres lo suficientment patètic com per a deixar-te influir tan com per a ser com una mena de titella dels altres, explicació, que passes quasi a dependre de l'opinió dels altres per a fer les teues accions (d'això se'n diu no tindre personalitat) quan ens deixem endur pel "Què diran?" o "Què en pensaran?". Fart de sempre dependre dels demés (no politicament que ja parlarem sobre independència) per a relacionar-se amb la gent ha decidit deixar-se de pensar què és el que més li convé per a tindre certs amics, si sacrificar-ne uns o altres, i continuar endavant amb totes les amistats i si no els agrada a la gent amb qui s'ajunta... prou mal tenen ells per no ser intolerants. Pot ser s'equivoque per a un futur mitjà o llunyà, però dels errors s'aprenen, però farà el que els seus sentiments envers a uns demanen (que boniiiic XD) i no el que la influència dels altres li dicta. És un camí dur mantindre dos amistats antagòniques?, ningú ho dubta, però si li ompli la gent que està amb ell no crec que hi tinga inconvenient de fer-ho.
1 Que per molt que pense no pot arribar a saber qui és. Per tant si no sap qui és, no pot tindre confiança amb algú que no sap qui és (llògic) i si n sap qui ni qui és, molt menys, no coneix als demés (forever alooooone) i per tant no pot confiar amb ells i si no pot confiar amb ells no pot tindre mai vertaders amics (maximum forever alone). Però per sort no crec que segueixa molt està conclusió... massa trista per a ser veritat.
2 Creu que ell en realitat no és com ell és sinò com l'han fet ser (note's que en coses personals l'autor parla en 3a P.) s'explica d'aquesta forma: Si la nostra vida es basa en gran part en l'experiència (un poc empíric el cabró XD) anem aprenent a base del que anem fent i la nostra personalitat a base de les nostres relacions amb els altres, amistats, enemistats, coneguts, amors desamors... (per desgràcia per a l'autor més dels últims...) i per tant si tenim una personalitat força feble, ens deixem endur pels demés i acabem influenciats per eixa persona en concret, per tant el seu comportament passa a ésser una petita part del nostre.
Bé la cosa ja passa a ser l'hòstia (Uuuh el tio va posant-se roig... muahahaha) quan eres lo suficientment patètic com per a deixar-te influir tan com per a ser com una mena de titella dels altres, explicació, que passes quasi a dependre de l'opinió dels altres per a fer les teues accions (d'això se'n diu no tindre personalitat) quan ens deixem endur pel "Què diran?" o "Què en pensaran?". Fart de sempre dependre dels demés (no politicament que ja parlarem sobre independència) per a relacionar-se amb la gent ha decidit deixar-se de pensar què és el que més li convé per a tindre certs amics, si sacrificar-ne uns o altres, i continuar endavant amb totes les amistats i si no els agrada a la gent amb qui s'ajunta... prou mal tenen ells per no ser intolerants. Pot ser s'equivoque per a un futur mitjà o llunyà, però dels errors s'aprenen, però farà el que els seus sentiments envers a uns demanen (que boniiiic XD) i no el que la influència dels altres li dicta. És un camí dur mantindre dos amistats antagòniques?, ningú ho dubta, però si li ompli la gent que està amb ell no crec que hi tinga inconvenient de fer-ho.
dissabte, 20 d’agost del 2011
Curiositats de la viquipèdia 1
Hui en moments d'alt avorriment (com és costum) he deixat de costat la meua lectura (ja en parlaré) i he entrat al vast univers viquipèdic i exitat per la curiositat m'ha vingut una venada friki (també parlaré sobre el meu frikisme). He posat al buscador Kamehameha i això és el que m'ha eixit: http://es.wikipedia.org/wiki/Kamehameha_I
La meua sorpresa ha sigut infinita al vore-ho tots sabiem que el atac per escelència de l'escola Kame era infalible però que arribés a l'extrem de ser considerat un rey... això sí és un rei dels atacs.
No sé si sabreu que el significat de Kame Hame Ha (separat) en la nostra llengua... doncs és alguna cosa semblant a Gran ola de corrent tortuga (onda vital) http://es.wikipedia.org/wiki/Kame_Hame_Ha
Fins ací la dosi friki de hui fins a una altra :D
coses que es poden fer amb 50 milions d'euros...
S'embla absurd que a occident la gent es muiga d'obessitat i que a la resta del món es muiga de fam.
És indignant que una organització que en un principi és promotora de la pau i del bé universal, l'esglèsia, haja donat només 50.000€ a les ONG, que gestionen la crisi humanitària del est d'Àfrica, i que al seu torn estiga fent unes Jornades de la Joventut a Madrid que suposen 50 MILIONS D'EUROS!!! quan ONG amb només un mes sols han aconseguit recaudar poc més de 2 milions. S'estima que el cost per a erradicar la fam d'esta crisi és sobre uns 100 milions, osiga que amb el cost d'estes jornades es podria avançar la mitat del camí.
Què es pot fer amb 50.000.000€?
-Escolaritzar bona part de somàlia i el con d'àfrica.
-Erradicar quasi tota la situació de fam extrema que hi ha en eixa part del món.
-Assegurar la sanitat bàsica a una gran part de la població d'eixa regió.
Què es pot fer amb 50.000.000€ si vius a l'occident i tens poder?
-Planejar una visita d'un líder religiós.
-Fer-te accionari d'una multinacional.
-Fitxar un jugador un poc caret... (sempre quedarà CR amb 94 mil.)
És indignant que una organització que en un principi és promotora de la pau i del bé universal, l'esglèsia, haja donat només 50.000€ a les ONG, que gestionen la crisi humanitària del est d'Àfrica, i que al seu torn estiga fent unes Jornades de la Joventut a Madrid que suposen 50 MILIONS D'EUROS!!! quan ONG amb només un mes sols han aconseguit recaudar poc més de 2 milions. S'estima que el cost per a erradicar la fam d'esta crisi és sobre uns 100 milions, osiga que amb el cost d'estes jornades es podria avançar la mitat del camí.
Què es pot fer amb 50.000.000€?
-Escolaritzar bona part de somàlia i el con d'àfrica.
-Erradicar quasi tota la situació de fam extrema que hi ha en eixa part del món.
-Assegurar la sanitat bàsica a una gran part de la població d'eixa regió.
Què es pot fer amb 50.000.000€ si vius a l'occident i tens poder?
-Planejar una visita d'un líder religiós.
-Fer-te accionari d'una multinacional.
-Fitxar un jugador un poc caret... (sempre quedarà CR amb 94 mil.)
dissabte, 13 d’agost del 2011
El Pèl-Roig Extint
Crec que abans de començar aquesta aventura bloggera, dec definir com és la persona avorrida que s'amaga a l'altre costat del monitor...
Doncs és un jove que fart de tragar-se les seues pròpies ratllades que ha decidit vomitar-les a l'espai electrònic per tal de tindre la ment en blanc (cosa que senta bé). En aquest blog preten també compartir les seves idees i si cal rebatre-les. Exposar curiositats (o que almenys li ho semblen). Coneixements, escassos, però alguna cosa hi ha entre eixa mata de pèl vermell...
Abans que tots s'ho pregunteu, per què Extint?? i sobretot per què una foto de Chuky amb un ganivet??? És un maleït psicòpata??
Doncs, Extint perquè tots conéixeu l'estat de davallament en què es troba auqesta raça d'humans que donen color i llum al món i per envetja de tota la resta dels racistes capil·lars està menyspreada constantment humiliada i fortament atacada desde temps inmemorials (no es nota que és pèl-roig el cabró que ho escriu XD).
Chucky... doncs perquè buscava una imatge d'un pèl-roig famós i no volia posar cap tòpic com el de Rupert Grint (Ronald Bilius Weasley) o el de David Caruso (Horaio Caine de CSI) sinò alguna cosa que traguera el costat més salvatge dels pèls-rojos, el costat més reinvidicatiu contra l'opresió que els ha sigut sotmesa al col·lectiu pèl-roig XD. En conclusió es pot respondre a l'última pregunta és un psicòpata l'escriptor d'aquest blog? millor no comprovar-ho Muahahahahaha (Risa del rei herodes en qualsevol betllem vivent del món).
Doncs és un jove que fart de tragar-se les seues pròpies ratllades que ha decidit vomitar-les a l'espai electrònic per tal de tindre la ment en blanc (cosa que senta bé). En aquest blog preten també compartir les seves idees i si cal rebatre-les. Exposar curiositats (o que almenys li ho semblen). Coneixements, escassos, però alguna cosa hi ha entre eixa mata de pèl vermell...
Abans que tots s'ho pregunteu, per què Extint?? i sobretot per què una foto de Chuky amb un ganivet??? És un maleït psicòpata??
Doncs, Extint perquè tots conéixeu l'estat de davallament en què es troba auqesta raça d'humans que donen color i llum al món i per envetja de tota la resta dels racistes capil·lars està menyspreada constantment humiliada i fortament atacada desde temps inmemorials (no es nota que és pèl-roig el cabró que ho escriu XD).
Chucky... doncs perquè buscava una imatge d'un pèl-roig famós i no volia posar cap tòpic com el de Rupert Grint (Ronald Bilius Weasley) o el de David Caruso (Horaio Caine de CSI) sinò alguna cosa que traguera el costat més salvatge dels pèls-rojos, el costat més reinvidicatiu contra l'opresió que els ha sigut sotmesa al col·lectiu pèl-roig XD. En conclusió es pot respondre a l'última pregunta és un psicòpata l'escriptor d'aquest blog? millor no comprovar-ho Muahahahahaha (Risa del rei herodes en qualsevol betllem vivent del món).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)