La venus de les pells.

Ahir vaig anar al cinema amb la meua parella (SIII TXABAL, TINC PARELLA FUCK YEAH!!), aprofitant uns cartons de descomptes que em van donar la setmana anterior per verure "La Lladre de Llibres" al dia del espectador (5€, no està mal comparat en els 9€ que val de normal). Varem veure "La Venus de les Pells" de Roman Polanski (vull deixar clar que he comès un dels erros que no sol fer, mirar una pel·lícula d'un llibre que m'interessa abans de llegir-me'l).

És una pel·lícula que almenys l'escenografia la idea és bastant original. No vull tampoc escorxar-la, així que vos deixe algunes sinopsis i crítiques de diaris i webs enteses de cine: VilaWeb, Filmaffinity, IMBD, El Pais, Fotogramas. Una vegada havent-me estalviat paraules per dir de que va la pel·lícula, comence a dir que em sembla: Hi han diversos aspectes que m'han agradat prou de la pel·lícula: l'escenografia en un teatre d'una obra de l'oest, que permet a adaptar una història complexa en un escenari completament distint del lògic, obligant a l'espectador s'imagine (una pel·lícula que obligue a imaginar a l'espectador hui per hui!!! m'encanta) l'escena, dels detalls. El canvi mental molt apreciable en el caràcter dels personatges al llarg del llargmetratge, i per suposat el fet que sols siguen dos actors, que es mereix molt d'esforç per a tindre un diàleg tan complicat durant 2 hores. Un diàleg,  que conta la història del llibre a pinzellades però (sembla que no ho fan) que no esquarteren el llibre de bat a bat.

 Però, per altra banda, l'aspecte que no m'acaba d'agradar gens són els canvis "d'humor" o de personalitat dels personatges de quan actuen a quan deixen d'actuar, moltes vegades es fa pesat, Per exemple, la protagonista és així com una dona que fa el carrer, però quan fa el paper de venus, es transforma bellament en el personatge, però que repentinament passa una altra vegada al que realment és, per a mi són contrasts massa violents que hi apareixen en el guió massa recurrentment. Arriba a moments de confusió i sensació de esquizofrènia, que costa d'acostumar-se'n.

Més enllà de la part tècnica de la pel·lícula, hi han coses que no les puc comentar, ja que no m'he llegit el llibre (cosa que fa temps que ho desitge) i no puc dir si realment les crítiques que fa el director al llibre, estic d'acord. Però sí puc dir que planteja un problema: sobre la misogínia real del llibre, que per molt que ell siga esclavitzat és realment qui mana. Al principi del llibre i es diu al final i durant el film, es diu una frase, no recorde massa bé però és més menys: déu el va castigar posant-lo en mans d'una dona. Això Polanski ho extrapola a la nostra societat, cosa que no sé realment com agafar-ho. Si és una crítica a que els homes ens fem els innocents amb les dones però al final les acabem menyspreant, o fa un recurs típic de dir que les dones ens enganyen i ens engatussen cap a coses que realment no volem fer (crec que deuríeu veure-la per entendre'm millor, pot ser no m'he expressat massa bé...). Així que em pareix bastant ambigu en eixe sentit.

 En resum, una pel·lícula que recomane a tothom, que no s'ha d'anar amb prejudicis de que es tracta Von Sacher-Masoch. Que de pel·lícules com aquesta, que donen joc a l'espectador a jugar i imaginar, ja no se'n fan i com no, és  obra de Polanski, no cal dir molt més.