Depresió pèl-roja...

Sí companys... l'autor està en una profunda crisi de color...

Ja que fa unes poques setmanes li van dir que ja no era pèl-roig... (poor boy...) ja que el seu color ha anat obscurint-se i que "més que pèl-roig pareix castany amb reflexos rojos" (que li peten... -.-").

Però ell orgullós del seu color (durant tants d'anys li ha causat més d'una burla... [raistes cabrons]), que li dóna la identitat d'avant dels demés, que el feia destacar entre la multidud panda, que donava color al món amb el seu cap, que tants dubtes ha causat als demés sobre el color dels pèls púbics... (sí són rojos capullos, vosaltres que... negre dalt negre baix?? sí no?? doncs ja està clar... ¬¬"), ha decidit fer front a aquesta crisi existencial (cromàtica) i vol dir al món que ell és pèl-roig, no un taronja fosforescent subratllador... sinò un roig fosc quasi castany amb uns reflexos chuckyans... que de nit és veu fosc però a la llum del dia el seu pèl és una estela roja que va donant onades al vent (mare quina ratllada porta el tiooooo.... mata't Góngora!!!!)


(Aquest és el seu color... jutgeu vosaltres si és o no pèl roig...)

Per tant l'orgull de ser pèl-roig està per davant de qualsevol patada, insult racista que hem sigut sotmesos durant temps inmemorials (peruquè més val no recordar això tan penós...) i la resistència que creem front aquestos atacs covards cap a nosaltres cada vegada va fent-se més i més forta.... MUAHAHAHAHA!!!!