Doncs per a coneixer més el cinema oriental independent, vaig decidir veure la triologia. La triologia de la venjança de Park Chan-Wook està formada per "Sympathy for mr. Vengeance" (2002) "OldBoy" (2003) i "Sympathy for Lady Vengeance" (2005).
La pel·licula de les 3 que més
m'ha agradat ha sigut la de Lady Vengeance: És més profunda que Mr. Vengeance i menys sanguinosa que OldBoy encara que OldBoy es nota més la seua tradició oriental amb motes dites coreanes també a la de Lady es parla d'elements tradicionals i simbolics orientals com el tufu com a mejar de purificació. Lady Vengeance té BSO preciosa i sorprenent ja que un dels temes és una cançó de la nostra terra(m'encanten els contrasts de situacions violentes amb música tranquila preferentment opera XD).
OldBoy: és una pel·licula més dura de imatges (violentes, sagnants i crues tipiques d'aquest director) i més proufunda filosoficament amb dites orientals com "Un gra de sorra en l'aigua s'enfonsa" o "si rius tots riuran amb tu si plores ho faràs sol". També presenta el problema de que com és possible que siguem tan fàcils de manipular i que en som capaços de fer per tal de venjar-nos dels que ens han fet mal.
Mr. Vengeance: és la que menys m'ha agradat, no té tan de trasfons com les anteriors. És igualment com totes una gran gama de color roig sang, com totes molt crua i amb imatges sorprenents. Al principi descriu el fins on podem arribar per a salvar a qui estimem, Després dos històries paral·leles sobre una carrera de venjança mutua (avore qui es venja de l'altre abans matant-lo). Com he dit és la menys profunda, però això no lleva que siga bona.
Totes 3 tenen trets en comú, per exemple per a implorar perdó, clemència, o demostrar ràbia apareixen personatges que s'auto-mutilen o es fereixen. La compació cap als personatges no la coneix aquest director, ja que tots han sigut torturats, morts de maneres originals o poc convencionals o directament suicidats.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"cinema oriental independent" la trilogia més comercial que puga haver eixit de Korea? (Respecte a públic, Oldboy és la pel·lícula més votada de Corea del Sud a filmaffinity i les altres dues són de les més votades, pots comprovar-ho si vols. I respecte al pressupost, seran dels majors de la indústria del país).
ResponEliminaÉs evident que no són independents dins del cinema oriental, si ho foren, probablement no haurien arribat a tu. Si et refereixes a que les pel·lícules orientals són en la seua totalitat independents, és una altra cosa, però també molt més que discutible.
Respecte a la "tradició oriental" que mostren, ho fan de la mateixa manera que ho fan les d'ací amb la cultura occidental. No crec que intentaren extendre "la seua cultura" a la resta del món amb elles, simplement és com si en una espanyola eixira un tio menjant paella.
Home és prou més independent que totes aquestes de hollywood, està clar que està encarada a un públic oriental però igualment no són unes pel·lícules molt comunes.
ResponEliminaTens raó en quant si no foren del tot independents no m'haveren arribat, i no crec que tot el cinema oriental siga independent, ja que s'han vist coses purament comercials com "Shaolin Soccer" de Hong Kong.
Això m'ha cridat l'atenció per ser exòtic, bàsicament, perquè eixe tipus de pensament, tradició ací no tenim, supose que els orientals tindran un concepte semblant respecte a nosaltres. Jo crec que tan sols expressant cadascú la seva cultura obertament ja està propagant a la resta del món, i si en una pel·licula valenciana eixira una xica menjant paella o en una castellana "callos a la madrilenya" en el món oriental ho vorien com una cosa extranya i pensarien "quines manies més rares tnen estos..." jejeje