La setmana passada, vaig tornar de València, on estudie, a casa. En arribar, vaig saludar a la família i tot bé. Però em digueren que una de les meues dos gatetes (Tesa) estava coixa, que possiblement va caure un bac des d'un marge i es va fer mal i tenia com una ferida vora la clavícula. Així que jo la vaig agafar i palpant-li el bracet, vaig veure que com si tinguera l'òs dislocat o trencat, així que pensava que era un poc immoral tindre l'animal en eixes condicions, així que el dia següent la varem portar al veterinari.
Una vegada ja al veterinari, li van arrancar la crosta que tenia a la ferida, descobrint una ferida rodona (possiblement es va clavar un ferro d'alguna tanca) i el veterinari, en tocant li el bracet va fer un somriure irònic i va dir: "ja sé el que té" i va eixir de la sala i va veure les radiografies (prèviament fetes) i ens va dir: "no s'ha caigut, li han disparat, ara li llevarem el balí, serà mitja hora". Mon pare i jo sorpresos, assutats i alleujats, per saber que tenia l'animal, a l'hora varem esperar pacientment. Però tardaven d'eixir de l'operació.
El veterinari va sortir i ens va dir que el balí li havia quedat allotjat dins del muscle i pel canal d'entrada no el podia treure, estava massa en dins i hauria de fer un tall (amb la seua radiografia d'un altre punt de vista corresponent) per a poder treure-la. Ens digué també que tornarem a casa, que l'havia d'anestesiar completament (sols tenia que local) i que el dilluns (era dissabte) passarem a per ella i que ja ens cridaria quan acabara per a poder comentar-nos com havia anat l'operació. Al poc arribar a casa amb el cotxe (ja que el veterinari està al poble del costat), cridà i ens digué que la bala li havia destrossat el cap de: hèmur, espatlla i clavícula. Per la qual cosa, ens assegurà que tenia "99% de possibilitats de quedar-se coixa".
Una vegada arribat a casa i comentar tot el que havia passat amb la família, decidirem pensar que deuria haver sigut i anar a demanar-li explicacions. Tenim un veí que al terreny del costat de la nostra casa té gallines i ànecs. Ell té un rifle d'aire comprimit, el qual usa el seu fill (16 anys major d'edat judicial) per a disparar a matar als coloms que furten menjar a les seues aus. Mon pare ja va tindre un conflicte aïllat amb ells per culpa del rifle. Ell podant un dia el magraner, pegà un balí, poques rames amunt del seu cap, la cosa no és que el xiquet anara a matar-lo, sinó que li va tirar a una tórtora errant el tir. Així que més clar aigua, segurament era el xiquet. A pesar d'això (dis-nos ingenus), vam decidir no denunciar, sinó anar a parlar amb ell, fer-lo entrar en raó, esperar que no torne a disparar i advertir-lo que a la pròxima sí denunciaríem (dispara a menys de 400 m d'una casa).
El dilluns va tornar l'animalet a casa (encara no l'he vista, ja actualitzaré) i dimarts mon pare va acudir a sa casa per a parlar amb l'home, però no estava. Afortunadament hui si estava. Mon pare li va dir que no disparara a les gates, li va mostrar el balí i la factura del vaterinari, es va posar blanc i ràpidament va dir que va ser ell, disculpes mil, que guardaria el rifle i que ens volia pagar la factura de l'operació. Ell li va refusar l'oferiment. No obstant, va vindre després a casa i ens donà els 178€ de l'operació.
Realment pensem que ell no ho va fer, ja que en ser caçador, massa coneix com està la legislació. Per tant deu haver sigut una tapadera per a encubrir el fill i evitar que tinguera antecedents per disparar una arma on no cal (si, el llengutage tècnic fa que sone més "rimbombant"...).
Conclusions: promeses, pagaments disgustos i una gata coixa. Ja veurem com continua la cosa
Una vegada ja al veterinari, li van arrancar la crosta que tenia a la ferida, descobrint una ferida rodona (possiblement es va clavar un ferro d'alguna tanca) i el veterinari, en tocant li el bracet va fer un somriure irònic i va dir: "ja sé el que té" i va eixir de la sala i va veure les radiografies (prèviament fetes) i ens va dir: "no s'ha caigut, li han disparat, ara li llevarem el balí, serà mitja hora". Mon pare i jo sorpresos, assutats i alleujats, per saber que tenia l'animal, a l'hora varem esperar pacientment. Però tardaven d'eixir de l'operació.
El veterinari va sortir i ens va dir que el balí li havia quedat allotjat dins del muscle i pel canal d'entrada no el podia treure, estava massa en dins i hauria de fer un tall (amb la seua radiografia d'un altre punt de vista corresponent) per a poder treure-la. Ens digué també que tornarem a casa, que l'havia d'anestesiar completament (sols tenia que local) i que el dilluns (era dissabte) passarem a per ella i que ja ens cridaria quan acabara per a poder comentar-nos com havia anat l'operació. Al poc arribar a casa amb el cotxe (ja que el veterinari està al poble del costat), cridà i ens digué que la bala li havia destrossat el cap de: hèmur, espatlla i clavícula. Per la qual cosa, ens assegurà que tenia "99% de possibilitats de quedar-se coixa".
Una vegada arribat a casa i comentar tot el que havia passat amb la família, decidirem pensar que deuria haver sigut i anar a demanar-li explicacions. Tenim un veí que al terreny del costat de la nostra casa té gallines i ànecs. Ell té un rifle d'aire comprimit, el qual usa el seu fill (16 anys major d'edat judicial) per a disparar a matar als coloms que furten menjar a les seues aus. Mon pare ja va tindre un conflicte aïllat amb ells per culpa del rifle. Ell podant un dia el magraner, pegà un balí, poques rames amunt del seu cap, la cosa no és que el xiquet anara a matar-lo, sinó que li va tirar a una tórtora errant el tir. Així que més clar aigua, segurament era el xiquet. A pesar d'això (dis-nos ingenus), vam decidir no denunciar, sinó anar a parlar amb ell, fer-lo entrar en raó, esperar que no torne a disparar i advertir-lo que a la pròxima sí denunciaríem (dispara a menys de 400 m d'una casa).
El dilluns va tornar l'animalet a casa (encara no l'he vista, ja actualitzaré) i dimarts mon pare va acudir a sa casa per a parlar amb l'home, però no estava. Afortunadament hui si estava. Mon pare li va dir que no disparara a les gates, li va mostrar el balí i la factura del vaterinari, es va posar blanc i ràpidament va dir que va ser ell, disculpes mil, que guardaria el rifle i que ens volia pagar la factura de l'operació. Ell li va refusar l'oferiment. No obstant, va vindre després a casa i ens donà els 178€ de l'operació.
Realment pensem que ell no ho va fer, ja que en ser caçador, massa coneix com està la legislació. Per tant deu haver sigut una tapadera per a encubrir el fill i evitar que tinguera antecedents per disparar una arma on no cal (si, el llengutage tècnic fa que sone més "rimbombant"...).
Conclusions: promeses, pagaments disgustos i una gata coixa. Ja veurem com continua la cosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada