And again... Paracuellos!

Hui he vist a un amic meu que tinc al facebook, un a publicació que dia açò: "Per que serà que sempre que la esquerra parla dels assasinats del franquisme aquests ens ixen an que si paracuellos i si santiago carrillo va manar matar a milers de persones ?? " a més adjuntava aquest video:

 Aquesta típica frase i reflexió m'ha conduit a altres també crec que típiques i poc originals que vull expressar ací. No pense comentar tot el vídeo de tot el seu contingut, ja que no tinc els coneixements suficients per a fer-ho ni he vist el programa sencer per a posar-me en context i evitar possibles manipulacions del vídeo aquest.

Així que en primer lloc vull publicar el que jo li he comentat:

"Perquè tots dos costats van matar, assassinar i torturar, sols que uns estan identificats i enterrats amb honors (valle de los caidos) i altres en cunetes. De bestieses s'han fet a tots els llocs, no cal oblidar la fossa comú del montgó d'assassinats pels anarquistes (si no m'equivoque) ni els camps de concentració nacionals vora Alacant."

És un breu resum del que posteriorment vaig pensar (mentre em dutxava. La dutxa: aquell lloc on per un instant et creus capaç de canviar el món en dis segons): 

Doncs, vaig pensar que més de 75 anys de l'exterminació de la república espanyola, i vora 40 del fi del franquisme, em resulta preocupant que encara els dos bàndols (republicà i nacional) mai s'hagen reconciliat, perdonat. És més, sempre s'ha fet un joc de xiquets de: 

-Jaume m'ha pegat!!! 

+doncs tu més!

En la versió contemporànea i eliminant alguns detalls d'oratòria i argumental: 

-Vosaltres vau arribar antidemocràticament amb un colp d'estat al 1931!

+Vosaltres més!

-Eeeemmm... Paracuellos!

+Guernika!

-Comunistes!

+Feixistes!

....

etc.

El que vull denotar, és que ni d'un costat ni en l'altre s'ha buscat l'encontre i la comprensió. És cert que encara no he tingut en compte el detall que, el guanyador va instaurar quasi 40 anys de dictadura. Però tampoc seria sorprenent que el bàndol republicà després de hipotèticament guanyar la guerra, quedara amb deute amb la URSS creant possíblement n règim autoritàri satèl·lit als russos però això són elucubracions sense quasi cap fundament.

Tos dos costats van fer bestieses, però dubte que uns siguen més bons que els altres en el sentit de la guerra, represaliats, reconeixements a les víctimes etc. En el sentit progresista, democràtic i econòmic, jo sempre he estat més en pro del bàndol republicà.

Tampoc és fàcil el que jo critique. Però, crec que és necessàri aquest tema, ja que sorprenentment després de tants anys de suposada democràcia, les ferides no estan tancades i la gent que necessita que tanquen les seues, els culpables d'aquesta repressió, no fa res més que impedir que sanen. Però no saben que més que postergar la seua responsabilitat, el que fan és trencar i sesgar el cos sencer de la societat, creant tensions que són més que innecessàries.