Travessant el desert quàntic I.

Fa bastant que no parle de com em va academicament. Així, que vull fer una mena de recopilatori del que he vist, pensat i sentit al llarg d'aquestos primers temes en diferents assignatures. 

Des d'un principi, crec que encara no he solucionat el meu dilema acadèmic: quina especialitat estudiaré? O que és el mateix: Quina part de la química m'agrada més? La veritat no ho sé exactament i aquestos primers temes no m'ho estan deixant clar i sembla que m'ho hauria de jugar tot a la última carta del 3r curs.

Per què no m'ho està deixant clar? Doncs perquè és un avorriment!! Crec que la culpa la tenen els professors, perquè les assignatures m'agraden però ho fan pesat... 

Inorgànica II: Per què collons has de dir que no tens temps per a explicar les coses en classe, retalles temari i et passes una hora divagant sobre les grans exel·lencies dels descobriments de Davy? o per què el nitrogen en francès és Azote? I ara que has escomençat els metalls, pareix que tingues somnis humits amb Davy (reconec que era un descobridor d'elements prolífec i que sense ell la química estaria més buida, també que no és tant reconegut com altres, PERÒ NO M'HO RECORDES DIA SI I DIA TAMBÉ!).

Orgànica II: Porta l'essència americana del vell oest per les seues venes, eixa mirada penetrant (té un ull tort però no implica que deixe de ser inquisidora) com els duelistes d'una pel·licula de Serggio Leone, provoca ràfegues de diapositives a 3 per segon, velocitats a les quals ni les millors ninetes adistrades per a l'onanisme, poden, tan sols escriure una reacció.

Q. Física: Tot molt confús. sense més paraules.

Q. Analítica II: Mai m'havia sentit tant xiquet des de que anava a la ESO, és a dir, pareix que ens tractara de xiquets que no tenim ni idea del que fem. Em recorda a una mare. M'encata el seu valencià, com pot estar en una universitat i escriure tan sumament malament? fotre, faria un diccionari valencià-llenguaqueparlaestatipa/llenguaqueparlaestatipa-valencià.