El roig roig.

Tots sabem quin color és el roig (si eres daltonic... imaginat-ho). Els romàntics direu: és el color d'una posta de sol (puke rainbows!!), els més científics: és llum exitada en uns 4.28x10^14 Hz (per a que em serveix saber això?? bé... per a aprovar), els informàtics: és el (255,0,0) en RGB, historiadors: el color de les revolucions i Frikis en general: el color de la millor versió de pokémon (la bona la de la gameboy color no eixos remakes amariconaets de rojo fuego ni hòsties en vinagre...).

Jo pèl-roig orgullós de ser-ho veig el roig com una ressenya, una identitat, que m'obliga a fer front als pandes i lluitar per les maleïdes discriminacions que encara es fan pel color (alaaaaaa exageraaat. Què et creus Martin Luther King?).

Alguna volta a qualsevol pèl-roig se'ns ha vist amb mals ulls, amb ganes de mofar-se d'un detall (el color) tan banal com la mentalitat de qui ens insultava. Fins i tot s'han creat patètics i horribles celebracions, com el National Kickaginger Day, on som perseguits sistemàticament.

Pot ser la gent panda no creu que és de mal gust expressar la seva sorpresa al veure un pèl-roig. Però us puc dir que no senta molt bé (almenys a mi) que et presenten una persona i et diga "mira si és pèl-roig!", encara que no ho fassa amb mala intenció, se'ns posa en una situació on se'ns descrimina.

Vull cridar l'atenció sobre tots aquests fets per a poder conviure tots sense ser mal vistos per la nostra forma de ser, vestir comportar-nos etc.