Fa poc el subnormal d'aquest pèl-roig va fer una de les pitjors coses que es poden fer, tirar la pedra i amgar la mà, no donar la cara, ser un covard.
El motiu de la covardia va ser una tonteria molt gran, una xiquillada (que posa en dubte la real maduresa del pèl-roig) un acte vandàlic (per dir-ho així) sense més grans conseqüencies que remordiment (normal...) i de sorpresa per pensar: "Per què collons hem fet esta bovada??" (però sempre és massa tard per a pensar-ho...) però res fora d'una cosa extremadament greu (sí no dóna gust que t'ho facen però s'han fet coses pitjors).
El problema ve quan en eixe acte lamentable, es fa contra alguna propietat d'un amic molt fidel i pròxim a tu, el que eres quasi que carn i ungla. (si eres tan amic seu per què hòsties ho fas???).
En eixe moment amb una colla d'amics penses que, "Bah!! açò és una bovada segur que no es cabreja molt..." o que estàs jugant i la cosa s'embruta... (i vaja que es va emrutar...). Després et lamentes d'aver fet eixa bovada que et pensaves que no es cabrejarien molt o que no devies haver jugat fins que la cosa s'embrutara tant.
Però el problema més greu i més horrible és el dia en que la persona afectada s'entera del que ha passat. El normal, el més coratjós, honorós i desent seria reconéixer la falta, després del gran remordiment, acaixar el cap i implorar perdó.
Doncs la merda de persona, de qui esteu llegint este escrit, no va fer això, va fer unade les pitjor coses que ha fet, mentir-li a un amic per salvar el seu cul, sense adonar-se que el seu cul no se salvaria sinò que seria més greument castigat, més que el dels altres que si van reconéixer la seva falta. Ja que no hi ha pitjor càstig de part d'un amic que el seuenfadament envers algú? No és insoportable veure que l'amic qui era tot per a tu ( com a amistat) no vol ni dirigir-te la paraula?
Com collons un pot ser tan imbècil de no dir la veritat, sabent que d'ell és la que més s'espera?
Així que ara per ara no s'explica com va gosar d'amagar-se quan havia de donar la cara i d'afrontar les varades que li estaven preparades. Sincerament hi han voltes que causa fàstic ser tan covard, de no tindre un parell d'ous ben posats. Tot això el fa reflexionar que si ell és la pesona madura que es pensava o tan sols és encara un nen poruga.
Per què s'ha d'aprendre a base d'hòsties??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada