And again... Paracuellos!

Hui he vist a un amic meu que tinc al facebook, un a publicació que dia açò: "Per que serà que sempre que la esquerra parla dels assasinats del franquisme aquests ens ixen an que si paracuellos i si santiago carrillo va manar matar a milers de persones ?? " a més adjuntava aquest video:

 Aquesta típica frase i reflexió m'ha conduit a altres també crec que típiques i poc originals que vull expressar ací. No pense comentar tot el vídeo de tot el seu contingut, ja que no tinc els coneixements suficients per a fer-ho ni he vist el programa sencer per a posar-me en context i evitar possibles manipulacions del vídeo aquest.

Així que en primer lloc vull publicar el que jo li he comentat:

"Perquè tots dos costats van matar, assassinar i torturar, sols que uns estan identificats i enterrats amb honors (valle de los caidos) i altres en cunetes. De bestieses s'han fet a tots els llocs, no cal oblidar la fossa comú del montgó d'assassinats pels anarquistes (si no m'equivoque) ni els camps de concentració nacionals vora Alacant."

És un breu resum del que posteriorment vaig pensar (mentre em dutxava. La dutxa: aquell lloc on per un instant et creus capaç de canviar el món en dis segons): 

Doncs, vaig pensar que més de 75 anys de l'exterminació de la república espanyola, i vora 40 del fi del franquisme, em resulta preocupant que encara els dos bàndols (republicà i nacional) mai s'hagen reconciliat, perdonat. És més, sempre s'ha fet un joc de xiquets de: 

-Jaume m'ha pegat!!! 

+doncs tu més!

En la versió contemporànea i eliminant alguns detalls d'oratòria i argumental: 

-Vosaltres vau arribar antidemocràticament amb un colp d'estat al 1931!

+Vosaltres més!

-Eeeemmm... Paracuellos!

+Guernika!

-Comunistes!

+Feixistes!

....

etc.

El que vull denotar, és que ni d'un costat ni en l'altre s'ha buscat l'encontre i la comprensió. És cert que encara no he tingut en compte el detall que, el guanyador va instaurar quasi 40 anys de dictadura. Però tampoc seria sorprenent que el bàndol republicà després de hipotèticament guanyar la guerra, quedara amb deute amb la URSS creant possíblement n règim autoritàri satèl·lit als russos però això són elucubracions sense quasi cap fundament.

Tos dos costats van fer bestieses, però dubte que uns siguen més bons que els altres en el sentit de la guerra, represaliats, reconeixements a les víctimes etc. En el sentit progresista, democràtic i econòmic, jo sempre he estat més en pro del bàndol republicà.

Tampoc és fàcil el que jo critique. Però, crec que és necessàri aquest tema, ja que sorprenentment després de tants anys de suposada democràcia, les ferides no estan tancades i la gent que necessita que tanquen les seues, els culpables d'aquesta repressió, no fa res més que impedir que sanen. Però no saben que més que postergar la seua responsabilitat, el que fan és trencar i sesgar el cos sencer de la societat, creant tensions que són més que innecessàries.

Les putes falles.

Com bé diu el mític Toni de l'hostal: Març és un fer la mà  del dia 1 al dia de la cremà (menys el 15, que és l'aniversari de la novia i em mata).

Mai m'havia quedat a valència a viure tan plenament el sentiment faller de tota la gent. Ja que enguany tinc una relació més profunda i estable amb una fallera (la meua xicona) he pogut observar i endinsar-me'n en el misteriós món de les falles. Misteriós per a una persona com jo, que al seu poble mai ha tingut eixa tradició. I del que m'he trobat hi han coses molt sorprenents.

En primer lloc no vull sonar conspiracionista en fer un càlcul matemàtic breu: enguany la Junta Central Fallera, compleix 75 anys, la qual cosa és ben sabuda si vius a valència ja que està empaperada amb cartells que ho criden. Bé, ara ve l'aritmètica, 2014 - 75 = 1939!!. com bé és sabut (o això espere) l'any 1939, es va proclamar vencedor el feixista Franco. És veritat que ja es regulaven els assumptes fallers ja que segons viquipèdia, (eixa font fiabilidíssima i d'alta rigoritat) el 1928 es va crear el Comité Central Faller. La creació d'aquest nou organisme, crec que es deuria a un intent de espanyolitzar les tradicions valencianes, intentar-les topificar, tipificar i subjugar a la gent per "pro vincere (per la victòria, en el meu raquític llatí)", a més de poder censurar la festa de la gent. La procuració d'aquest tipus d'esdeveniment va ser lliurada cap a la casta rància de la burgesia valenciana la qual es veia reflexada en el bàndol nacional. Per la qual cosa, no és estrany pensar que la formació d'aquest organisme, l'exili de la burgesia "progresista" valenciana fora i dins de Lo Rat-Penat foren el principi del blaverisme.

Tampoc em va costar massa, i tristament tampoc em va sorprendre, que les falles deurien dir-se falles castellanes o falles murcianes. No tinc res en contra dels castellans (en aquest aspecte) sinó, amb els valencians, ja que com ja m'iganiva la llengua i la cultura valenciana, s'ha convertit des de ja fa temps, en un ninot que mai serà indultat, que es cremarà més ràpida o lentament però desapareixaerà. Ve't ací una gran contradicció, que gens sorprenent i que està a l'orde del dia. Com sabem, Canal 9, ha deixat d'emetre, donant pas a la diversitat d'emisores que cobreixen les falles, mascletaes i altres actes fallers. Principalment, són dos medis minoritàris: Levante TV i Mediterráneo TV. En tot dos parlen en un profund castellà les magnificiències de la llengua i cultura valenciana, (cal notar, que la major part d'aquestos incidents lingüístics es produeixen en major mesura a la Mediterráneo TV) em fa molta gràcia que ahir a casa mirant l'ofrena de flors (més que res per pura curiositat ja que mai no ho havia vist i em semblava interessant almenys saber com funcionava) el ex locutor de canal 9 Julio Tormo, alabant a Lo Rat-Penat, pel seu ingent esforç per mantindre viu la llengua i cultura valenciana, i com ja ho he dit en estricte castellà, això sí, amb algunes paraules esporàdiques en valencià. No vaig a clavar-me amb la postura de Lo Rat-Penat, ja que hi ha prou per a un especial blaver per a ell i el GAV.

Altres detalls no culturals d'aquesta festa, sinó més bé com a tècnics que odie de les falles i de moltes festes en general, és per exemple que la gent està a punt de arruïnar-se per culpa d'aquesta maleïda recessió i no obstant així, l'ajuntament de la ciutat de torn, es gasta animalades de diners en questes coses tan supèrflues. Es pot pensar, és que la gent ja ho té bé, massa maldats li està passant, deixem que s'obliden d'aquestes per un moment. Sí, correcte, argument acceptat, però no sé si realment es fan les festes a consciència de com està l'assumpte.

Resumint, que les falles des de fa 75 anys, les falles s'han convertit en un aparador on la burgesia rància valenciana per a escurar-se les mans de l'antivalencianisme blaver de tot l'any en donar unes floretes i plorar unes llegrimetes. Al mateix temps, que una ferramenta per a integrar als inmigrants d'altres racons d'espanya a la cultura valenciana, poder festejar amb els valencians etc. Aquesta oportunitat de poder mantindre l'ecència valenciana amb gent forastera, mantindre viva la llengua i la cultura, es va veure desafortunada. Vull remarcar, que no m'importa que hi hagen forasters en les falles, sinó que em fa ràbia que en les falles es té la nostra llengua sols com a una marca costumbrista. Falleres valencianes parlant castellà el summum de l'escola valenciana.

Travessant el desert quàntic I.

Fa bastant que no parle de com em va academicament. Així, que vull fer una mena de recopilatori del que he vist, pensat i sentit al llarg d'aquestos primers temes en diferents assignatures. 

Des d'un principi, crec que encara no he solucionat el meu dilema acadèmic: quina especialitat estudiaré? O que és el mateix: Quina part de la química m'agrada més? La veritat no ho sé exactament i aquestos primers temes no m'ho estan deixant clar i sembla que m'ho hauria de jugar tot a la última carta del 3r curs.

Per què no m'ho està deixant clar? Doncs perquè és un avorriment!! Crec que la culpa la tenen els professors, perquè les assignatures m'agraden però ho fan pesat... 

Inorgànica II: Per què collons has de dir que no tens temps per a explicar les coses en classe, retalles temari i et passes una hora divagant sobre les grans exel·lencies dels descobriments de Davy? o per què el nitrogen en francès és Azote? I ara que has escomençat els metalls, pareix que tingues somnis humits amb Davy (reconec que era un descobridor d'elements prolífec i que sense ell la química estaria més buida, també que no és tant reconegut com altres, PERÒ NO M'HO RECORDES DIA SI I DIA TAMBÉ!).

Orgànica II: Porta l'essència americana del vell oest per les seues venes, eixa mirada penetrant (té un ull tort però no implica que deixe de ser inquisidora) com els duelistes d'una pel·licula de Serggio Leone, provoca ràfegues de diapositives a 3 per segon, velocitats a les quals ni les millors ninetes adistrades per a l'onanisme, poden, tan sols escriure una reacció.

Q. Física: Tot molt confús. sense més paraules.

Q. Analítica II: Mai m'havia sentit tant xiquet des de que anava a la ESO, és a dir, pareix que ens tractara de xiquets que no tenim ni idea del que fem. Em recorda a una mare. M'encata el seu valencià, com pot estar en una universitat i escriure tan sumament malament? fotre, faria un diccionari valencià-llenguaqueparlaestatipa/llenguaqueparlaestatipa-valencià.

pobre animalet.

La setmana passada, vaig tornar de València, on estudie, a casa. En arribar, vaig saludar a la família i tot bé. Però em digueren que una de les meues dos gatetes (Tesa) estava coixa, que possiblement va caure un bac des d'un marge i es va fer mal i tenia com una ferida vora la clavícula. Així que jo la vaig agafar i palpant-li el bracet, vaig veure que com si tinguera l'òs dislocat o trencat, així que pensava que era un poc immoral tindre l'animal en eixes condicions, així que el dia següent la varem portar al veterinari.

Una vegada ja al veterinari, li van arrancar la crosta que tenia a la ferida, descobrint una ferida rodona (possiblement es va clavar un ferro d'alguna tanca) i el veterinari, en tocant li el bracet va fer un somriure irònic i va dir: "ja sé el que té" i va eixir de la sala i va veure les radiografies (prèviament fetes) i ens va dir: "no s'ha caigut, li han disparat, ara li llevarem el balí, serà mitja hora". Mon pare i jo sorpresos, assutats i alleujats, per saber que tenia l'animal, a l'hora varem esperar pacientment. Però tardaven d'eixir de l'operació.

El veterinari va sortir i ens va dir que el balí li havia quedat allotjat dins del muscle i pel canal d'entrada no el podia treure, estava massa en dins i hauria de fer un tall (amb la seua radiografia d'un altre punt de vista corresponent) per a poder treure-la. Ens digué també que tornarem a casa, que l'havia d'anestesiar completament (sols tenia que local) i que el dilluns (era dissabte) passarem a per ella i que ja ens cridaria quan acabara per a poder comentar-nos com havia anat l'operació. Al poc arribar a casa amb el cotxe (ja que el veterinari està al poble del costat), cridà i ens digué que la bala li havia destrossat el cap de: hèmur, espatlla i clavícula. Per la qual cosa, ens assegurà que tenia "99% de possibilitats de quedar-se coixa".

Una vegada arribat a casa i comentar tot el que havia passat amb la família, decidirem pensar que deuria haver sigut i anar a demanar-li explicacions. Tenim un veí que al terreny del costat de la nostra casa té gallines i ànecs. Ell té un rifle d'aire comprimit, el qual usa el seu fill (16 anys major d'edat judicial) per a disparar a matar als coloms que furten menjar a les seues aus. Mon pare ja va tindre un conflicte aïllat amb ells per culpa del rifle. Ell podant un dia el magraner, pegà un balí, poques rames amunt del seu cap, la cosa no és que el xiquet anara a matar-lo, sinó que li va tirar a una tórtora errant el tir. Així que més clar aigua, segurament era el xiquet. A pesar d'això (dis-nos ingenus), vam decidir no denunciar, sinó anar a parlar amb ell, fer-lo entrar en raó, esperar que no torne a disparar i advertir-lo que a la pròxima sí denunciaríem (dispara a menys de 400 m d'una casa).

El dilluns va tornar l'animalet a casa (encara no l'he vista, ja actualitzaré) i dimarts mon pare va acudir a sa casa per a parlar amb l'home, però no estava. Afortunadament hui si estava. Mon pare li va dir que no disparara a les gates, li va mostrar el balí i la factura del vaterinari, es va posar blanc i ràpidament va dir que va ser ell, disculpes mil, que guardaria el rifle i que ens volia pagar la factura de l'operació. Ell li va refusar l'oferiment. No obstant, va vindre després a casa i ens donà els 178€ de l'operació.

Realment pensem que ell no ho va fer, ja que en ser caçador, massa coneix com està la legislació. Per tant deu haver sigut una tapadera per a encubrir el fill i evitar que tinguera antecedents per disparar una arma on no cal (si, el llengutage tècnic fa que sone més "rimbombant"...).

Conclusions: promeses, pagaments disgustos i una gata coixa. Ja veurem com continua la cosa