Una de penitència...

Fa poc el subnormal d'aquest pèl-roig va fer una de les pitjors coses que es poden fer, tirar la pedra i amgar la mà, no donar la cara, ser un covard.

El motiu de la covardia va ser una tonteria molt gran, una xiquillada (que posa en dubte la real maduresa del pèl-roig) un acte vandàlic (per dir-ho així) sense més grans conseqüencies que remordiment (normal...) i de sorpresa per pensar: "Per què collons hem fet esta bovada??" (però sempre és massa tard per a pensar-ho...) però res fora d'una cosa extremadament greu (sí no dóna gust que t'ho facen però s'han fet coses pitjors).

El problema ve quan en eixe acte lamentable, es fa contra alguna propietat d'un amic molt fidel i pròxim a tu, el que eres quasi que carn i ungla. (si eres tan amic seu per què hòsties ho fas???).

En eixe moment amb una colla d'amics penses que, "Bah!! açò és una bovada segur que no es cabreja molt..." o que estàs jugant i la cosa s'embruta... (i vaja que es va emrutar...). Després et lamentes d'aver fet eixa bovada que et pensaves que no es cabrejarien molt o que no devies haver jugat fins que la cosa s'embrutara tant.

Però el problema més greu i més horrible és el dia en que la persona afectada s'entera del que ha passat. El normal, el més coratjós, honorós i desent seria reconéixer la falta, després del gran remordiment, acaixar el cap i implorar perdó.

Doncs la merda de persona, de qui esteu llegint este escrit, no va fer això, va fer unade les pitjor coses que ha fet, mentir-li a un amic per salvar el seu cul, sense adonar-se que el seu cul no se salvaria sinò que seria més greument castigat, més que el dels altres que si van reconéixer la seva falta. Ja que no hi ha pitjor càstig de part d'un amic que el seuenfadament envers algú? No és insoportable veure que l'amic qui era tot per a tu ( com a amistat) no vol ni dirigir-te la paraula?

Com collons un pot ser tan imbècil de no dir la veritat, sabent que d'ell és la que més s'espera?

Així que ara per ara no s'explica com va gosar d'amagar-se quan havia de donar la cara i d'afrontar les varades que li estaven preparades. Sincerament hi han voltes que causa fàstic ser tan covard, de no tindre un parell d'ous ben posats. Tot això el fa reflexionar que si ell és la pesona madura que es pensava o tan sols és encara un nen poruga.

Per què s'ha d'aprendre a base d'hòsties??

Aaayy què tonta 1.

Mai no us heu parat a pensar per què collons hi han xiquetes que al tuenti (sobre tot) es posen a l'estat frases tan nyonyes? o tan xonis criticant a altres xonis de tal forma pareix que no siguen xonis però tots sabem que són unes xonis? o al contrari, ratificant el seu "xonisme"

Doncs el meu benvullgut pèl-roig sí ho ha fet (està moooolt avorrit) i ha arribat a la conclusió que mai podrà entendre com pot algú posar-se d'estat frases tan extremadament nyonyes com: "Y gritarle al mundo lo mucho que te quiero" o "Esa sensación de querer besar a alguien y no poder". Si després es coneixen les persones que ho tenen posat i, sincerament, quasi que es lien amb tot déu o tenen novio i no saben com demostrar que el volen. (això mai ho entendré si estàs eixint amb algú ell massa sap que el vols, no cal cridar el teu amor cap eixa persona als quatre vents...)
Per què han de ser sempre les frases en castellà si saben parlar la seua llengua? no seria millor explicar els teus sentiments amb la teua pròpia llengua? no li donaria un caràcter més íntim i personal?? clarament no ho fan perquè això, no és més que una cortina de fum, una imatge que volen projectar ("pa'" què?).

Doncs la resposta l'ha trobada el nostre escriptor rogenc... i està en pàgines web com aquesta: (per favor poseu qualsevol cançó de megadeath, metallica, slayer, iron maiden per a poder compensar la extremada nyonyeria que sereu sotmesos... és un consell, avisats quedeu...)
http://www.euroresidentes.com/Diversion/Frases/Frases_amor.htm AHÀ!! tot és un puto corta i pega!!! que no teniu originalitat que heu de agafar les frases d'uns altres?? jajajaja
(aquest pèl-roig està prou molt eixit no??).

PANTERES!!

Una de les meues multiples vesprades d'avorriment en quntitats industrials... Em va vindre un dubte existencial... PANTERES. Sí pot sona un poc zoofílic que una vesprada avorrida davant del vast món internauta, on hi pots veure tot tipus de videos, mire informació a la viquipèdia sobre panteres... Però era una curiositat que tenia desde feia molt de temps.

Bé la meua sorpresa em va vindre quan vaig descobrir que no existeixen les panteres, NO, no existéixen, són dos especies diferents d'animals, els lleopards i els jaguars, amb una mateixa característica: el melanisme.

El melanisme és un eccés de melanina al pèl i a la pell, que provoca el color negre. És caus de la informació genètica que tenen cada individu al nàixer, per dir-ho d'alguna forma és el contrari a l'albinisme.

En fi... Com collons podem dir pantera a dos especies diferents però amb una mateixa característica???

I també... per què ja no es fan més series com la pantera rosa?? Que brutal que era... jajajaja

I per acabar... algú ha escoltat elguna volta pantera?? Si no... ahí teniu un video avise estan molt bojos jajaja