La venus de les pells.

Ahir vaig anar al cinema amb la meua parella (SIII TXABAL, TINC PARELLA FUCK YEAH!!), aprofitant uns cartons de descomptes que em van donar la setmana anterior per verure "La Lladre de Llibres" al dia del espectador (5€, no està mal comparat en els 9€ que val de normal). Varem veure "La Venus de les Pells" de Roman Polanski (vull deixar clar que he comès un dels erros que no sol fer, mirar una pel·lícula d'un llibre que m'interessa abans de llegir-me'l).

És una pel·lícula que almenys l'escenografia la idea és bastant original. No vull tampoc escorxar-la, així que vos deixe algunes sinopsis i crítiques de diaris i webs enteses de cine: VilaWeb, Filmaffinity, IMBD, El Pais, Fotogramas. Una vegada havent-me estalviat paraules per dir de que va la pel·lícula, comence a dir que em sembla: Hi han diversos aspectes que m'han agradat prou de la pel·lícula: l'escenografia en un teatre d'una obra de l'oest, que permet a adaptar una història complexa en un escenari completament distint del lògic, obligant a l'espectador s'imagine (una pel·lícula que obligue a imaginar a l'espectador hui per hui!!! m'encanta) l'escena, dels detalls. El canvi mental molt apreciable en el caràcter dels personatges al llarg del llargmetratge, i per suposat el fet que sols siguen dos actors, que es mereix molt d'esforç per a tindre un diàleg tan complicat durant 2 hores. Un diàleg,  que conta la història del llibre a pinzellades però (sembla que no ho fan) que no esquarteren el llibre de bat a bat.

 Però, per altra banda, l'aspecte que no m'acaba d'agradar gens són els canvis "d'humor" o de personalitat dels personatges de quan actuen a quan deixen d'actuar, moltes vegades es fa pesat, Per exemple, la protagonista és així com una dona que fa el carrer, però quan fa el paper de venus, es transforma bellament en el personatge, però que repentinament passa una altra vegada al que realment és, per a mi són contrasts massa violents que hi apareixen en el guió massa recurrentment. Arriba a moments de confusió i sensació de esquizofrènia, que costa d'acostumar-se'n.

Més enllà de la part tècnica de la pel·lícula, hi han coses que no les puc comentar, ja que no m'he llegit el llibre (cosa que fa temps que ho desitge) i no puc dir si realment les crítiques que fa el director al llibre, estic d'acord. Però sí puc dir que planteja un problema: sobre la misogínia real del llibre, que per molt que ell siga esclavitzat és realment qui mana. Al principi del llibre i es diu al final i durant el film, es diu una frase, no recorde massa bé però és més menys: déu el va castigar posant-lo en mans d'una dona. Això Polanski ho extrapola a la nostra societat, cosa que no sé realment com agafar-ho. Si és una crítica a que els homes ens fem els innocents amb les dones però al final les acabem menyspreant, o fa un recurs típic de dir que les dones ens enganyen i ens engatussen cap a coses que realment no volem fer (crec que deuríeu veure-la per entendre'm millor, pot ser no m'he expressat massa bé...). Així que em pareix bastant ambigu en eixe sentit.

 En resum, una pel·lícula que recomane a tothom, que no s'ha d'anar amb prejudicis de que es tracta Von Sacher-Masoch. Que de pel·lícules com aquesta, que donen joc a l'espectador a jugar i imaginar, ja no se'n fan i com no, és  obra de Polanski, no cal dir molt més.

Setmana del sentiment Freak!

Des de Febrer de l'any passat, que tinc una tradició que es repeteix cada Febrer de cada any (sí, és una merda de temps el que porte fent-ho) El qual consisteix en veure una saga de pel·lícules Freaks al llarg d'aquesta amb companyers de classe. L'any passat varem veure els clàssics dels clàssics del freakisme: Star Wars. Varem veure les 6 mítiques pel·lícules en tres dies des de les 9 del matí fins a les 7-8 de la vesprada parant a descansar dinar etc. pel mig. Les varem veure en orde de la trama, no cronològic. És a dir que vam començar per l'"Episodi I l'Amenaça Fantasma" i acabarem per l'"Episodi VI El Retorn del Jedi". 

No vull entrar en qualificacions i desqualificacions d'aquaesta mítica saga de pel·lícules llevat de que, anàlogament amb la meua afinitat pels jocs de PC antics, també tinc una certa tendència en apreciar millor les pel·lícules antigues. On la trama guanya lloc als efectes especials i on aquestos són quasi que purament mecànics, millor dit, analògics. 

Però ara, la cosa que importa. Quina Saga, veuré questa edició del cine Freak al Burjapis? Doncs tenim pensat els meus companys i jo, de veure la saga d'"El Senyor dels Anells" de Peter Jackson amb l'impressionant decorat, paisatges, efectes especials, BSO exquisida i un guió bastant ben adaptat al llibre. Per altra banda, També veurem: el "Hobbit" de 1977 (no és la versió Txeca de 1966, que encara l'estic buscant almenys subtitulada a l'anglés, si la trobe ja us faré saber), "El Senyor dels Anells" de 1978 i "El Retorn del Rei" de 1980. No incloc La saga del Hobbit de Peter Jackson, per diverses raons, la primera i principal és que encara no està completa, la segona perquè crec que és absurd fer tres pel·lícules sobre un llibre que a dures penes arriba a poc més de 300 pàgines, havent fet una trilogia d'uns altres que cadascú eren vora 400. I finalment perquè l'adaptació dóna molt que desitjar, sobre tot en la segona part del Hobbit "La Desolació de Smaug", Comprenc que vulga fer referències a relats inèdits de Tolkien, i a les pel·lícules de la saga anterior, però m'han sobrat moltes escenes i les que més esperava sobre els elfs, no hi apareixien.

Bé, reprenent el fil, ja he vist, i unes quantes vegades la trilogia d'El Senyor dels Anells per Peter Jackson, m'he llegit els llibres (bé és cert que ja fa un grapat d'anys, pot ser que 5-6 amb 12-13 anys) a l'igual que El Hobbit i les pel·lícules més actuals d'aquest. Així que tinc molta expectació sobre aquestes 3 filmes d'animació, sé que no tenen massa bona reputació (cronològicament IMBD: 6.7; 6.1; 5.6, Filmaffinity: 5.7; 6.2; 5.1) però es tracta de una sèrie de llibres que em va marcar la meua entrada a l'adolescència que ho recorde amb malenconia

Vicis!

Jo, com a qualsevol mortal tinc vicis. Hi ha gent que té vicis dolents com el tabaquisme, l'alcoholisme o la religió, jo d'eixos m'he pogut controlar, un poquet de cada a les mil i així procure una vida sana i amena. Però tinc altres vicis que no manies, que d'això en tinc moltes i ja en parlaré ja... 

Per exemple una de les meues debilitats són els jocs d'ordinador, i sí, com més antics millor (això no vol dir que no m'haja viciat al Skyrim V). No sé, és possible que m'agraden perquè sóc un nostàlgic quan hi jugava de menut, o pot ser perquè en el fons sóc un Hippster als que tant critique. 

Siga com siga, la cosa és que m'agraden molt els jocs "vintage". El més antic que tinc en el meu haver, és el tZar, crec que és un joc desenrotllat per uns estudis Búlgars o per aquella zona per a la companyia FX. La cosa és que em vaig viciar per culpa del meu germà major (que no, no és pèl-roig, és moreno), em va agradar i jugava. Després, el deguera oblidar per a finalment rescatar-lo. 

Igual em va passar amb el mític Pokémon edició Roja, però amés de viciar-me el meu germà també ho va fer un cosí meu (el típic que li compren de tot sempre que ell ho demana...cabró..) i vaig descobrir el Rubí i el Roig Foc. Més en davant, em passaria el mateix, l'oblidaria per a rescatar-lo però aquesta vagada com a forma d'emulador pel PC.

 Ara mateix he rescatat de l'oblit un joc que em va introduir, un -podriem dir-li ex-amic- cabró. Aquest joc és el Port Royale 2, AKA PR2. És el qual estic completament viciat, i em pegue unes partides diàries, aprofitant que ja he acabat exàmens i és principi de quadrimestre impressionants. Ja he aconseguit en menys de 4 dies arribar a vora de 20.000.000 de doblons en total, colapsar el sistema que he plantejat i tornar a resorgir i superar la marca anterior però sols en efectiu. esomence a avorrir-lo ja que m'està anant amssa bé i els pirates ja els tinc controlats. Però, de totes formes és un joc símple disenyat per a xiquets. Així que no és molt complicat guanyar-hi. M'estic plantejant de desinstalar-lo i ensenyar-me a jugar al Patrician III, que he sentit que és semblant al PR2, però més complet i complicat.

No sé si es podrien classificar els meus altres vicis com a tal o com a manies, però crec que s'aproxiamen més cap a manies, així que ja ho deixaré per a un altre dia.

C'est fini!

Ja està ja he acabat aquesta època fastigosa, de dies i dies tancat  en el claustre. I Per fi baixar al poble. És extrany les ganes que un té de veure la família les persones vullgudes i conegudes després de tants dies sense veure'ls.

Bé, però açò és una il·lusió, ja que el dilluns un altre quadrimestre escomença amb un altre gegant a superar. Química Física II, també conegut com Quàntica. Espere que assuste més el nom que el que realment siga, però les experiències de preguntar-ho a companys que ja l'han tinguda, no són massa tranquilitzadores. Però és hora de mirar-se a un mateix i mentalitzar-se!

 I què més motivador que la música, així que ara ve la meua llista de cançons motivadores! OOOUU YEAHHH!!

Sí, un poc massa tòpic...

Vinga va alguna més moderna.

Massa macarra...

Massa magestàtic.

No sé, ja aneu fent-se una idea XD