S'albira una lleugera claror, una llum tènue blanca, esprançadora al final del túnel, una llum que anhela llibertat. Una llibertat reclosa dins d'un monestir ple de llibres obligacions i Torquemada com a un propi. Un santuari de la estúpida obligació, de la ingènua idea d'aprendre, o millor dit, d'obligar-te a aprendre el que no has pogut quan calia.
És, doncs, que ja s'acosta la data senyalada de 31 de Gener, data clau que implica la culminació de 4 mesos de treball i un mes de sacrifici constant. Però és trist pensar, que acaba una etapa odiada i es comença la preparatòria per a una altra igual o pot ser pitjor.
Les poques dades dels resultats obtinguts en les sessions d'interrogatori intel·lectual, de moment han eixit notables i excel·lents. Per la qual cosa, m'enlaira un sentiment d'orgull però també d'inquietud, de la incertesa si podré continuar amb aquesta eficiència academicament formal. No obstant, els dos últims realitzats, han sigut com una massacre on els més enginyosos i els més inventius han pogut sobreviure, però han resultat, com amínim molt per sota del que eren de normal.
Aquesta riata de paraules confuses pedants, eufemismes, retòrica i similar, sent molt però no pot continuar més en aquesta publicació, ja que un servidor, ha de descansar i assimilar la possible derrota en el camp de batalla, contra un Goliat, en forma de paper i tinta.
Aquesta riata de paraules confuses pedants, eufemismes, retòrica i similar, sent molt però no pot continuar més en aquesta publicació, ja que un servidor, ha de descansar i assimilar la possible derrota en el camp de batalla, contra un Goliat, en forma de paper i tinta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada