Llum al final...

S'albira una lleugera claror, una llum tènue blanca, esprançadora al final del túnel, una llum que anhela llibertat. Una llibertat reclosa dins d'un monestir ple de llibres obligacions i Torquemada com a un propi. Un santuari de la estúpida obligació, de la ingènua idea d'aprendre, o millor dit, d'obligar-te a aprendre el que no has pogut quan calia.

És, doncs, que ja s'acosta la data senyalada de 31 de Gener, data clau que implica la culminació de 4 mesos de treball i un mes de sacrifici constant. Però és trist pensar, que acaba una etapa odiada i es comença la preparatòria per a una altra igual o pot ser pitjor.

Les poques dades dels resultats obtinguts en les sessions d'interrogatori intel·lectual, de moment han eixit notables i excel·lents. Per la qual cosa, m'enlaira un sentiment d'orgull però també d'inquietud, de la incertesa si podré continuar amb aquesta eficiència academicament formal. No obstant, els dos últims realitzats, han sigut com una massacre on els més enginyosos i els més inventius han pogut sobreviure, però han resultat, com amínim molt per sota del que eren de normal.

Aquesta riata de paraules confuses pedants, eufemismes, retòrica i similar, sent molt però no pot continuar més en aquesta publicació, ja que un servidor, ha de descansar i assimilar la possible derrota en el camp de batalla, contra un Goliat, en forma de paper i tinta.

Arrancades de cavall, Parades de burra.

Possiblement molts de vosaltres no sabeu què significa aquesta expressió. Ja que és bastant "De Poble", però sols fa referència a la gent impulsiva que de sobte, s'emociona amb una idea però que al poc temps, s'oblida per complet del projecte. També es pot usar per a qui s'enfada ràpidament amb algú que acaba perdonant als pocs dies d'haver-ho fet.

Vos preguntareu diverses coses. Segurament la primera és: "Hola? este tio ha tornat a escriure després de casi 2 anys sense dir res?" i molt probable que la segona: "I que es pensa que és filòleg o alguna cosa per l'estil que ens parla de frases fetes?". Però no, no sóc filòleg sóc en aquestos moments, un estudiant de 2n curs de Química en la UV. El motiu que he complit la promesa d'escriure quasi 2 anys més tard. És que fa poc uns amics meus em van recordar que ells tenien blogger, i jo vaig dir: "Ostres, jo també!". Així que ací estic parlant de les meues tonteries una altra vegada. I la referència de Arrancades de cavall, Parades de burra, és perquè exactament això em va passar a mi amb aquest projecte. Vull intentar tindre aquest Blogg obert i publicant per a un exercici mental, per poder superar la meua impulsivitat i millorar la meua constància en els projectes que em plantege. Per tant em repte a mi mateix a poder fer una públicació mínima cada mes durant un any  (este mes estic d'exàmens finals del primer quadrimestre així que dubte que puga fer més que esta publicació, sí, mal escomencem). Si ho conseguisc, m'autofelicitaré i si no, quedarà més que constatat que sóc un poc inepte en aquest sentit de la constància.

Per una altra banda vull -com ja se m'està detectant- parlar amb tercera persona referint-me a mi com si fora un narrador, és massa absurd i de vegades costa deexpressar les coses correctament, sóc bastant valent com per a dir que pense directament sense caldre cap cosa que em tape llevat del meu pseunònim.

He pensat, de fer pocs canvis, però crec que necessàris. En primer lloc el esmentat anteriorment, sobre la persona en que narre les meues vivències, reflexions, preocupacions... Per altre costat, intentaré canviar l'aspecte del blogg, ja que està un poc envellit -així milloraré el meu html i la informàtica en general-. A més, intentaré ser més entretingut i original -exactament el contrari que ara- i per acabar, pense exposar els meus projectes i "creacions artístiques" cap a tota la gent que vullga tirar-me ous a la cara.

Mentre escric m'estic adonant, com d'absurd se me presenta açò, ja que segurament parlaré cap a un públic inexistent. Però un motiu més per tirar en davant aquest projecte.

HA TORNAT EL PÈL-ROIG EXTINT, EL RUTÍLIC!!