Constants en manifes.

Fa unes quantes setmanes que la situació de les protestes ha tornat a ser notícia. Lamentablement, no pel seu contingut de protesta si no per la força bruta exercida per cadascuna de les parts implicades, és a dir, entre els manifestants i les forces gorvenamentals, la CNP.

Hi han certs aspectes, que em fan gran preocupació en les parts implicades en el terreny de l'acció: l'actitud dels manifestants, la dels periodistes i dels policies (entre altres). Tots tenene el seu paper.

• Els manifestants: (protagoniestes d'aquestes marxes) reinvindicar, dins del que la llei permet, la seua postura política. 
• La policia: Protegir la gent, mobiliari i edifici, que hi ha fora de la manifestació, de qualsevol incident que en puga derivar de la mateixa. Així com vetllar per la legalitat "in situ" d'aquesta.
• Els periodistes: informar a l'opinió pública, del que està ocorrent en el lloc de l'acció d'una forma objectiva i veraç.

Bé, quin és el problema? evidentment, que estem en un model real, fora de la idealitat ingènua il·lustrada de que l'home és bo per natura. La veritat és que cadascú "rema cap a sa casa".

Hi han diversos punts de vista, per exemple:

1. Un grup de manifestants, cremats, ofesos i insultats perla situació en que estan sotmesos, es rebel·len en contra de les lleis que marca les manifestacions. Per fer-se sentir, atempten contra les entitats que creuen les causants de la  seua situació: govern i banc. I ací apareixen les forces de seguretat.
2. Uns encaputxats antisistema, amb més ganes de fer-se sentir que de defensar cap cosa, ataquen contra la policia, símbol de l'estat que tant odien.
3. Policies, dirigits desde el ministeri d'interior, es camuflen entre els manifestants (en principi per a anticipar-se a qualsevol situació de delicte: robatoris, atacs, etc.), es fan passar per manifestants que aviuen les flames de la crispació, amb l'únic objectiu de crear una situació de violència en manifestacions pacífiques. Així deslegitimitza les reinvindicacions del poble així com l'oposició.
4. Totes les accions violentes, són situacions puntuals que no es deuen generalitzar a totes les manifestacions ni al comportament dels manifestants. Tot això és una estratègia mediàtica de la premsa desinformativa groga, per tal de tindre una portada més atractiva, vendre més i poder inflar de crítiques o lloances en les seues editorials.
5. Per últim el meu (fent-li l'ullet a la meua carrera): crec que açò, com totes les situacions, hi ha una mena de principi d'incertesa. Mai es pot dir que a ocorregut una cosa o una altra, amb els mateixos motius, si preguntem a una o altra part implicada. Es pot saber una situació per un cosatat però no l'altra, ja que sempre són incompatibles. Per la qual cosa, els fets són els fets. Els motius ja és una altra cosa. Que és abans l'ou o la gallina? l'assalt dels policies o el dels manifestants? I d'això, de dir que va després de que, s'encarregeun els mitjans de comunicació al seu gust.

Poc més puc dir sense mullar-me completament en el fanguiner de l'opinió política. Així, com m'agrada ser imparcial amb gent desconeguda, ho deixe ací, algun dia amb més ràbia, pot ser em mulle més.